La España serena del PSOE

Una vez más, Zapatero ha demostrado que vive en una realidad virtual afirmando en una reunión con sus “barones” en Toledo que el PSOE representa la España serena.

Sinceramente, desconozco si el Presidente del Gobierno se cree sus propias aseveraciones o simplemente las pronuncia de caras a la galería, pero quizás alguno de asesores –que los tiene, y nos cuestan a todos 28 millones de euros, casi el doble de la partida destinada a la salud bucodental infantil- debería decirle que a los españoles nos convencen más los hechos que las palabras, sobre todo cuando, como en este caso, éstas no van acompañadas de aquéllos.

Se podría hacer una lista interminable de hechos en una España que no cuadran con las palabras Zapatero y que, justamente, sí representan al PSOE, pues cuando no los ha instado o instigado, al menos los ha permitido o no los ha evitado. Pero para darnos una idea, basta citar:

• Diálogo con terroristas y menosprecio a las víctimas.
• Atentado de ETA en Barajas en las pasadas Navidades.
• Kale borroka y referéndum ilegal en Vascongadas promovido por Ibarretxe.
• Quema de banderas nacionales y de fotos del Rey.
• Nuevo atentado de ETA de hace unos días, en el que resultó herido un escolta.
• Generar problemas donde no existían, sacándose de la manga una ley de memoria histórica para hablar de un pasado que ya fue superado durante nuestra transición a la democracia.
• Aquí, en Cataluña, como ejemplo de lo que el PSOE considera convivencia, la imposibilidad de escolarización de niños en castellano, a pesar de que sea ésta su lengua materna y los padres lo hayan pedido así, y la prohibición de rotular un comercio o negocio en un idioma diferente al catalán.

Por todo ello y a diferencia de las palabras de Zapatero, cabría decir más bien que el PSOE nos está dejando España al sereno.

Sancions a les parades de les fires de Girona

Fa pocs mesos la portaveu municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya anunciava que l’Ajuntament de Girona sancionaria les atraccions de fires que facin servir el castellà als seus rètols. Falten, doncs, pocs dies perquè les fires tornin a ser aquí i per poder comprovar quan de veritat hi ha en aquella amenaça que, de fet, ja no agafa de sorpresa des que el tripartit governa a la ciutat de Girona.

L’Alcaldessa de Girona, que no solament no ha desautoritzat la portaveu d’ERC sinó que, a més a més, ha donat el seu vistiplau, ha mostrat la seva feblesa, deixant de ser l’alcaldessa de tots, que hauria de governar per a tots els gironins, per convertir-se en l’alcaldessa al servei dels interessos dels partits que estan governant amb ella.

Cal recordar al govern de l'Ajuntament que la –molt intencionadament oblidada- Constitució disposa en el seu article 3r. que tots tenim el dret d’usar el castellà com a llengua oficial que és, aquí, a Catalunya, i a la resta de l’Estat. A banda d’aquesta consideració jurídica, també hi ha una realitat social, que és que més del 50% dels catalans tenen com a llengua materna el castellà (segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya), es dir, es tracta d’un idioma d’ús habitual per a més de la meitat de la població de Catalunya. Castellà i Català són, doncs, els dos idiomes reals de Catalunya, i també de Girona, en una situació de paritat.

Des d’aquesta realitat, ens podem preguntar sobre els motius que han provocat que des d’aquest any l’Ajuntament vulgui sancionar, entre altres, les parades que en lloc de “castanyes” venguin “castañas”. Sens dubte, la resposta la haurem de trobar en la composició de l’equip del govern del propi Ajuntament. Mentre que el Partit Socialista en les anteriors legislatures havia tingut a la nostra ciutat majoria absoluta, mai s’havia plantejat una cosa similar. Ara bé, des que es veu en l’obligació de governar amb uns socis atípics, com són ERC i ICV, al PSC li ha aflorat la seva debilitat i s’ha plegat amb una manca total de coherència i coratge als desitjos d’aquests partits, especialment als d’ERC; i això passa tant aquí, a Girona, com al govern de Catalunya. D’aquesta manera, el català, que és la llengua autòctona de Catalunya, pretenen que es converteixi més enllà de la llengua cooficial en llengua única, en contra del que hagués estat allò que constitucionalment i socialment és explicable.

Sempre he estat de l’opinió que la cultura, de la qual formen part les diferents llengües, és una opció de les persones i mai una obligació o imposició del poders públics. Per tant, la llengua és, en realitat, propietat de la boca que la parla o de la ma que la escriu i de cap manera és ni pot ser dels governs que han decidit quina és la que ha de ser, pensant només en imaginaris drets lingüístics i oblidant els drets de respecte cap els ciutadans. Si no, es troben davant de totalitarismes i això es perillós.

Honestament, crec que els polítics han de representar el sentir dels ciutadans i que la seva funció primordial és resoldre els problemes de la societat i en absolut crear-ne d’altres allà on justament no n’hi ha. Creieu realment que és un problema que per fires els nostres fills s’escalfin les seves mans amb castanyes comprades en una parada retolada com “castañas”? Creieu que és preocupant que les nostres orelles durant les fires puguin escoltar cançons i música que siguin en castellà? –si són en qualsevol altre idioma, no passa res, no s’ha de “combatre”, segons ERC-. Creieu que l’Ajuntament, sancionant aquests fets, actua representant el sentiment dels gironins o per a resoldre algun problema existent a la nostra ciutat? Jo crec que no i com jo, estic segur que la immensa majoria dels que llegeixen aquest article. És incomprensible, doncs, que el PSC abandoni els sentiments de la seva base social per doblegar-se davant els nacionalistes; que deixi de banda la pluralitat de la nostra ciutat per acostar-se a totalitarismes. I per sobre de tot, espero que malgrat aquesta barreja de nacionalistes i socialistes, el nostre Ajuntament no es converteixi en un Ajuntament nacionalsocialista. Pel bé de tots.